Ambush Marketing

AMBIENT MARKETING

Ambient Marketing

Flash Mob Musical

smart forfour 2015

CAMPANYA 2015 “Tan smart, que olvidarás que es un cuatro puertas”




Estratègia Social-Media de la mateixa campanya 2015:

LINK A MOSTRA CONCURS

CAMPANYES GRÀFIQUES MERCEDES BENZ 

PUBLICITAT

PICAU AQUI PER DESCARREGAR ELS APUNTS

FUNCIONS DE LA PUBLICITAT (exemples)

 Funció estereotipadora:

 


     

Funció substitutiva:

 

Funció financera:

 

 Funció substitutiva:

 

Funció informativa:

 

Funció Econòmica:
  

 Funció desproblematizadora:


Funció Financera:

PUBLICITAT:LA IDEA

Un bon exemple de com treballar la idea publicitaria d'un producte de manera divertida, però a la vegada directa i eficaç. No hi ha dubte.

EL ÓRDEN DE LAS COSAS

VEURE EL CURT

ESCALETA

QUE ÉS UNA ESCALETA????

EXEMPLE D'ESCALETA

TV: GÈNERES i FORMATS

GÈNERES I FORMATS TV

Gèneres i formats tv from Victoriamedia

EXEMPLES INFORMATIUS

INFORMATIUS EX1
INFORMATIUS EX2
INFORMATIUS EX3
INFORMATIUS EX4
INFORMATIUS EX5
INFORMATIUS EX6

TELEDIARI I NOTICIA

TELENOTÍCIES (ESTRUCTURA I ELEMENTS)

HISTORIA DE LA TV

BREU HISTÒRIA DE LA TV

EFECTES ESPECIALS (CINEMA)

Una página web explica cómo se hacían los efectos especiales

STOP MOTION  és una tècnica d'animació que consisteix a aparentar el moviment d'objectes estàtics per mitjà d'una sèrie d'imatges fixes successives. Stop motion és un anglicisme que va començar a penetrar en l'ús de la nostra llengua en temps relativament recents. 
Podria també definir-se aquesta tècnica com a animació artesanal, a causa que es construeix el moviment manipulant un objecte, amb les pròpies mans, fotograma a fotograma. Es treballen diversos materials (plastilina, sorra, retallades de paper, guixos sobre el terra, murs, etc.) de manera progressiva.


ame>

STOP TRICK

Georges Méliès: el primer mago del cine

BLUE BACKING (chroma key)

DOBLE EXPOSICIÓ

NIT AMERICANA:  En realització cinematogràfica, la nit americana és una tècnica utilitzada per simular una ambientació nocturna en una escena rodada a plena llum.

Consisteix a filmar escenes durant el dia utilitzant un filtre en càmera, de color blau (nº 80A/80B) si es filma en color, o bé de color vermell  si s'utilitza pel·lícula en blanc i negre, i subexposant la imatge, a manera d'aconseguir una imatge enfosquida i blavosa, si escau. D'aquesta forma, se simula la nit i la llum de la lluna. Mentre es filma amb aquesta tècnica, s'evita filmar el cel i es té especial cura en les ombres per no perdre realisme.

Per a llum artificial (T) per aconseguir el to blavós pot ser suficient amb no col·locar el filtre convertidor taronja (nº 85/85B) i filmar tal qual.

Aquesta tècnica, desenvolupada inicialment als Estats Units amb el nom originari de Day for Night, va ser molt usual durant llargues dècades del cinema. Més recentment s'ha anat abandonant, a causa que es disposa de material fotogràfic molt més sensible, que permet filmar en condicions de poca llum. Amb això s'aconsegueix un efecte més real, ja que en la nit americana l'espectador s'adona fàcilment de la tècnica utilitzada, a causa que els objectes projecten fortes ombres, la qual cosa ocorre de nit en molt poc o cap grau.

Gèneres Cinema

LISSETTE (GÈNERE: ROMÀNTIC)

JOAN PAU BUJOSA (GÈNERE: COMÈDIA) 

Vicky Villalonga(Gènere Terror).



IVAN VIZCAINO (GÈNERE: FANTÀSTIC)

Genere fantastic ivan from Victoriamedia

CAROLINA (GÈNERE: CIÈNCIA FICCIÓ)



  ANDREA SÁNCHEZ (GÈNERE: HISTÒRIC) ÓSCAR RUIZ (GÈNERE: MUSICAL)

NORELA SERRA (GÈNERE: POLICÍAC)

LUIS (GÈNERE: WESTERN)

Western luis from Victoriamedia

CLARA (GÈNERE: AVENTURES)

VETUSTA MORLA (PLA SEQÜÈNCIA)

Hola estimats alumnes. Aqui vos deixo el video del pla seqüència de Vetusta Morla que vam veure a classe com a exemple del vostre proper treball. Per si el voleu revisionar. Recordau que els grups que heu de fer són de TRES/QUATRE o CINC persones. Dilluns demanaré la composició dels grups. Teniu quasi 4 setmanes de plaç per a elaborar-ho. La data de lliurament és el dia 21 de novembre. Ja sabeu que si teniu pensat deixar-ho per la darrera setmana hi ha possibilitats que vos trobeu amb repentins problemes "tècnics" i després del plaç no agafaré cap treball.

EXEMPLES D'ANGULACIÓ I TRANSICIONS!!

ANGULACIÓ I TRANSICIONS (APUNTS):

ANGULACIÓ (APUNTS)
TRANSICIONS

TIPUS DE PLANS

PLANIFICACIÓ

El pla com a valor d'enquadrament fa referència al grau d'apropament de la càmera a la realitat. És des d'aquesta concepció que s'ha establert una taxonomia que, amb petites variants, s'ha anat imposant. La categorització pren com a mesura de referència la persona humana, sistematitzant els plans en funció de l'allunyament o l'apropament a ella. 

En general pot afirmar−se ( fent una certa simplificació ) que els plans més llunyans aporten a la imatge un plus de valor descriptiu. Els plans propers, en canvi, hi aporten un plus de valor expressiu o dramàtic. Els plans mitjans aporten un plus de valor narratiu.

L'enquadrament es codifica a partir de l'escala de plans:

1. GPG (Gran pla general o pla master): Descriu un escenari i, si el personatge està incorporat, no el singularitza, el converteix en un objecte més, en un accident més del paisatge.

2. PG (Pla general o pla llarg) En aquest pla la figura humana és clarament reconeixible. S’estableix un cert equilibri entre l’ home i el seu entorn.

3. PC (Pla conjunt o pla sencer): Aquest serveix per que el personatge, perfectament reconeixible i més important que el seu entorn, es mogui I evolucioni dins el pla, en accions que requereixin la visió complerta del seu cos. Essencialment serveix per a presentar grups.

4. P3/4 (Pla tres quarts): A França i Itàlia s’anomena, «Pla americà». Pla en el que la figura apareix tallada a l’alçada dels genolls. L’eliminació dels peus correspon a una situació real d’interlocutor en la qual el camp natural de visió coloca a personatge i espectador a un

mateix nivell.

5. PM (Pla mitjà): En aquest el personatge apareix tallat a l’alçada de la cintura. És molt més intimista que l’americà. El rostre queda més definit, no obstant, la presència del cos és evident.

6. PMC (Pla mitjà curt): El personatge està tallat a l’alçada del pit. En ell la importància queda centrada en el rostre, per lo qual és un pla expressiu. La gesticulació de mans és a l’alçada del rostre. És un pla dramàtic, el que és important és la cara de l’actor.

7. PPL (Primer pla llarg) El personatge es talla a l’alçada de les clavícules (o del nus de la corbata). Deslliga cos i escenari per a mostrar el rostre amb tot el protagonisme. Expressa sentiments, pensaments i emocions íntimes.

8. PPC (Primer pla curt): El personatge es talla a l’alçada del coll, el cap ocupa tot el pla des del cabell fins a la barbeta. És més dramàtic que l’anterior I expressa més tensió.

9. PPP (Primeríssim primer pla o gran primer pla): En ell, l’enquadrament tanca tota la cara (és habitual que aparegui tallat el front i la barbeta). No és més que una accentuació dramàtica dels valors psicològics del primer pla curt.

10. PD (Pla detall): Els nord-americans l’anomenen «Chocker close-up». Presenta una part del cos, un objecte o una particularitat susceptible de ser mostrada per la compressió o expressivitat de la narració. Produeix un fort impacte precisament per la seva anormalitat.

OFICIS DE CINEMA

Oficis de cinema from Victoriamedia

gèneres cine

Gèneres Cinematogràfics

Aqui teniu un exemple de presentació, però cada alumne ha de fer la seva pròpia amb una introducció inicial (Què és el GÈNERE CINEMATOGRÀFIC?), una explicació de cada un del gèneres o sub-gèneres que trobeu ilustrades per imatges de pel·lícules que puguin exemplificar els diferents gèneres.

FORMAT: PRESENTACIÓ DE OPPEN OFFICE, PREZI, o qualsevol altre acordat prèviament amb la professora.

Sort.

07 Los Generos

View more presentations from CARMENHEREDIA

gèneres cinematogràfics

Generos cinematográficos jessica milla

View more presentations from bendinatcultura.

GÈNERES CINEMA (TÒPICS PER A REFLEXIONAR...)

PLANTILLA STORY BOARD i GUIÓ TÈCNIC

Aqui vos deixo la plantilla pel guió tècnic + story board (format Open Office)

Aqui vos deixo la plantilla pel guió tècnic + story board (format PDF)

Salut i bon cap de setmana llarg...

EVERYTHING IS A REMIX

Everything is a Remix from Cinépata on Vimeo.

Guió literari i tècnic

AQUI VOS DEIX UN POWER POINT QUE POTSER VOS ACLARIRÀ UN POC COM EL·LABORAR UN GUIÓ TÈCNIC.

Guión cinematográfico

View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: cinematográfico guión)

TREBALL GUIÓ TÈCNIC

Hola, un nou treball per vosaltres; m'heu d'el·laborar el guió tècnic d'aquest curt tan xul·lo que vos deix aqui penjat. Tranquils, no fa falta de tot, me basta un tros, l'heu d'elaborar des del principi fins el pla detall en el qual cau la primera moneda al costat de la llauna. Ánim. És pel proper DIMARTS 17 (despres del pont). El que em faci els dibuixos (story board) tendrà puntuació extra! Sort.

http://www.adnstream.tv/video/nilSqaMboM/HISTORIA-DE-UN-LETRERO-THE-STORY-OF-A-SIGN

ART EN PANTALLA...

ELS DIVENDRES EL CAIXA FORUM TÉ UNA PROPOSTA DE CINEMA INTERESSANT... "ART EN PANTALLA"

MIRAU LA PROGRAMACIÓ PICANT AL SEGÜENT ENLLAÇ:

"ART EN PANTALLA"

Raccord Direcció

RACCORD

I aquí un exemple de com aprofitar el Raccord per fer una creació visual diferent i original.

ERRADES RACCORD A PELÍCULES

&lt

LLENGUATGE FÍLMIC

CONTINUITAT (RACCORD)

Exemples de Continuitat

Aquí teniu una breu (però efectiva) explicació de la diferència entre el "CUT IN" i el "CUTAWAY"...

TIPUS DE MUNTATGES

Els tipus de muntatge des del punt de vista expressiu:

El vídeo com a forma d'expressió pren del cinema tot un cúmul de fórmules narratives i expressives. Les investigacions teòriques i les experiències pràctiques referides al muntatge cinematogràfic són un bagatge valuós per a l'edició videogràfica.

Des del punt de vista estricatment narratiu, se sol distingir entre muntatge continu i discontinu. Els altres tipus de muntatge narratiu poden considerar−se variants del muntatge discontinu. Des del punt de vista estrictament semàntic, convé fer esment de l'anomenat muntatge ideològic.

Aquests són els trets més rellevants de cada tipus de muntatge:

− Es parla de Muntatge Continu quan es fa una reconstrucció en temps real. Per ex.: en el 1r pla una noia s'acosta a una porta; en el 2n pla obre la porta amb la mà.

− Es parla de Muntatge Discontinu quan el temps real és reduït mitjançant una el.lipsi. Per ex.: en el pla 1 un senyor prepara el dinar a la cuina; en el pla 2 serveix la taula.

− En el Muntatge Paral.lel s'alternen accions diverses que es donen sentit mútuament, precisament pel fet de comparar−les.

− En el Muntatge Altern es juxtaposen accions que tenen una correspondència temporal i que solen unir−se al final de la seqüència o del film. Per ex.: els bandits a punt de matar la noia, i el nois cavalcant per salvar−la.

− El flashback es produeix quan un pla suposa una tornada enrera en el temps realment pronunciada. Es tracta, en definitiva, d'un retrocés indefinit.

− El muntatge d'anticipació consisteix a fer cavalcar sobre un pla els diàlegs o la música corresponents al pla següents.

− En el muntatge rítmic el que seria el ritme real d'un esdeveniment s'accelera o ralenteix en funció de l'impacte que es pretén donar. S'utilitza sovint en els video−clips.

− En el muntatge de síntesi es fa una compressió notable del pas del temps. Per ex.: un nen marxa en bicicleta; quan torna ja és un adolescent.

− En el muntatge ideològic es connecten plans que no tenen una relació física, simplement per produir una nova significació. Per ex.: un ramat de bens i una munió d'obrers sortint del metro (a Tiempos modernos, de Charles Chaplin).

PER OBRIR EL DOCUMENT PDF AMB L-EXPLICACIÓ DELS DIFERENTS TIPUS DE MUNTATGES HEU DE PICAR AQUI

MOVIMENTS DE CÀMERA

MOVIMENTS DE CÀMERA (picau aqui)

steadicam

STEADICAM

DOLLY ZOOM

Aquí teniu un exemple de l'anomenat "Dolly Zoom", aquesta combinació de Travelling (d'allunyament o apropament) també ha estat anomenada "Efecte Vertigen" o "Efecte Hitchckock" ja que la primera película on es va fer servir va ser "Vertígen" de n'Alfred Hitchckock (el creador de l'efecte no va ser ell, en realitat, sino el seu càmera-man en aquell moment: Irmin Roberts ).


http://wn.com/Vertigo_effect

TRANSICIONS CINEMATOGRÀFIQUES

TRANSICIONS CINEMATOGRÀFIQUES

LA MAJOR EL·LIPSIS DE LA HISTÒRIA DEL CINEMA

Scène culte 2001: A space Odyssey por davbenmussa EL·LIPSIS

publi

ANÀLISI PUBLICITARI...aquesta és la imatge:

UNITATS NARRATIVES DE L'ACCIÓ

Unidades narrativas de la acción

El código visual contempla las siguientes unidades narrativas de la acción: secuencia, escena, toma y planos del encuadre. 

Todos los medios de expresión visual, lexi-visual y audio-visual, tienen en común la existencia del encuadre. Aunque en la visión real no existen demarcaciones, en la representación bidimensional se precisan límites. La limitación que la pintura, la historieta, la fotografía y los medios audiovisuales tienen en cuanto a la necesidad de seleccionar el espacio real se convierte, simultáneamente, en una poderosa herramienta creativa. 

Si se efectúa un análisis de las características que configuran cada una de las fases de un guión, es en la redacción o tratamiento, o la escaleta en su defecto, cuando un guionista ha de plantearse ciertos problemas y sus soluciones, inherentes a la sintaxis audiovisual, así como las relaciones tiempo-espacio y raccord[1] que se han de establecer en la narración. 

En este momento, hay que tener delimitadas cada una de las unidades que integran la acción. Por lo tanto, habrá que distinguir entre lo que es una toma, un plano, una escena, una secuencia y un plano-secuencia. 


[1] Raccord.- Voz francesa que indica el ajuste perfecto y exacta continuidad de movimiento, sonido, vestuario, situación de objetos, etc., al pasar de un plano al otro como continuación de la acción iniciada. También se le llama así al plano que sirve de enlace en el montaje cinematográfico. Puede entenderse, entonces, como la continuidad y sucesión correcta de los elementos espaciales y temporales que forman parte de una producción en la fase de montaje o edición. Raccord de posición: es cuando en el empalme el sujeto asume la misma posición entre un plano y otro. Raccord de miradas: cuando el empalme hace que las miradas se crucen entre un plano y otro. Raccord en el gesto: consiste en iniciar un gesto al final del plano A y concluir el gesto al principio del plano B. 

Toma 
La toma o plano de registro, es un término que se usa para designar el registro y captación de imágenes por un medio técnico, y se repite cuantas veces sea necesario para lograr el sentido que quiere otorgar el realizador. Por extensión, también se considera como toma cada una de esas repeticiones que se registran de una misma situación o encuadre. Se diferencian por su numeración correlativa: toma uno, toma dos, toma tres, etc. 

Se define también como todo lo captado por la cámara desde que se pone en función de registro de imagen hasta que deja de hacerlo, es decir, desde que la cámara arranca hasta que se detiene. 

El tipo de toma depende del encuadre inicial, de los movimientos de cámara, y personajes y del encuadre final. La captación de imagen no implica necesariamente su grabación. 
Pueden hacerse tomas de prueba sin registrarlas o transmitir imágenes sin haberlas grabado previamente. En muchos casos la finalidad de la toma es ser registrada sobre un soporte. Las tomas registradas o partes de ellas pueden ser montadas, es decir, seleccionadas y combinadas mediante la compaginación y la edición. 

Plano 
A la parte de la toma que se utiliza en montaje se le llama plano de edición, y es lo que los cineastas han definido siempre como plano, término que ha servido también para designar la parte del sujeto captada en el encuadre. 

El encuadre está íntimamente relacionado al formato de trabajo existente entre su altura y anchura, y no tiene nada que ver con el tamaño de la imagen proyectada. 

El plano es el fragmento de toma seleccionado, durante el montaje o la edición, para su incorporación en el discurso narrativo. De la precisión semántica expuesta, se deduce que una toma puede dar lugar a uno o más planos y que para seleccionarlos, suele ser habitual realizar varias tomas hasta la obtención del grado de satisfacción técnica y expresiva requerido. El equipo humano de producción siempre debe poseer los criterios pertinentes para poder valorar el grado de dificultad o complejidad técnica y expresiva del rodaje o grabación. 

Escena 
La escena es una parte del discurso audiovisual que se desarrolla en un solo escenario y que por sí misma no tiene sentido dramático completo, sino al unirse a otras escenas para crear una secuencia. La escena es una serie de planos que forman parte de una misma acción o también ambiente dentro de un espacio y de un tiempo concreto. 

Es un fragmento de la narración que se desarrolla en continuidad, en un mismo escenario. Aunque posee significado propio, adquiere su significado completo cuando se integra dentro del total de la historia. Ha de cumplir las dos unidades de espacio y tiempo. La acción debe desarrollarse en un mismo escenario. También, su desarrollo cronológico debe ser lineal y continuo, sin elipsis o supresiones de ciertos momentos de la acción irrelevantes para la narración. La escena está formada por uno o más planos. 

Cuando se trabaja según la técnica cinematográfica, cada plano exige un nuevo emplazamiento de la cámara y por consiguiente una interrupción de la acción. Pero, estas interrupciones deben limitarse a ser hiatos de cámara, nunca elipsis narrativas que alteren la unidad temporal; y por lo tanto, la consideración de la escena. 

Secuencia 
La secuencia es una serie de escenas que forman parte de una misma unidad narrativa; una unidad de división del relato visual en la que se plantea, desarrolla y concluye una situación dramática. No es necesario que esta estructura sea explícita, pero debe existir de forma implícita para el espectador. 

La secuencia puede desarrollarse en un único escenario e incluir una o más escenas, o realizarse en diversos escenarios. También puede desarrollarse de forma ininterrumpida de principio a fin, o bien ser fragmentada en partes mezclándose con otras escenas o secuencias. Es el fragmento del guión, con sentido completo, que se desarrolla en un mismo escenario. Puede ser sencillo o complejo, es decir, de varias localizaciones o decorados en el mismo escenario. Puede estar constituida por un plano, como en el caso del plano-secuencia; o bien, más de un plano o más de una escena. La unidad temporal no ha de ser rigurosa, sino que la secuencia podrá articular elipsis narrativas, es decir, pasarse por alto o suprimir algunos momentos significativos o indiferentes para el desarrollo y comprensión de la acción. 

Plano-secuencia 
El plano-secuencia es un plano de mucha duración que se convierte por sí misma en una secuencia; es una secuencia que se realiza en una única toma y que conserva las unidades espaciales y temporales. 



PRESA, ESCENA, SEQÜÈNCIA I PLA-SEQÜÈNCIA

ELEMENTS DEL LLENGUATGE VISUAL

Aquí teniu un altre presentació a on podreu trobar més informació envers els elements del llenguatge visual, les seves funcions, color, formes, simbologia del color, textures...etc. Vos pot ajudar a ampliar l'anàlisi del vostre anunci.

LLEIS GESTALT

Leyes de Percepción from Ceci_a

The Sound Of Film

The Sound Of Film from Robert Marshall on Vimeo.

FELIÇ SETMANA!

L'ENLLAÇ!

FILMAR UNA PELÍCULA CON UN SMARTPHONE

CAPÇALERES DE PROGRAMES (FORMATS VARIATS)